Logo
CA
ICO

La contaminació de l'aire

Les orenetes i la pol·lució atmosfèrica

L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors que, mentre crien, capturen molt a prop del niu (a uns 200 o 300 m de mitjana). Així doncs depèn molt de la qualitat del medi on cria, en aquest cas el medi natural urbà i, específicament, de la qualitat de l'aire en aquestes zones (que, de retruc, delimita la disponibilitat d'aliment). De fet, es coneixen casos concrets dels efectes adversos de la contaminació de l'aire en la seva ecologia reproductiva i dinàmica poblacional.

A l'antiga Txecoslovàquia, per exemple, es va constatar que les emissions de diòxid de sofre poden fer disminuir marcadament les seves colònies de cria. D'altra banda, a ciutats com Manchester o Londres, s'ha observat un augment de la població nidificant d'aquest espècie en paral·lel al control i reducció de les emissions contaminants.

De fet, els efectes adversos de la pol·lució de l'aire sobre la natura són ben coneguts. S'ha determinat recentment que la pol·lució de l'aire afecta com a mínim a unes 1.300 espècies de fauna i flora, i com és ben sabut, també a les persones. En el cas dels ocells, els efectes es deriven de la inhalació, absorció o ingestió (sovint a través de la dieta) dels contaminants. Moltes vegades, els contaminants, però, no causen la mort o lesió directa dels ocells, sinó que els debiliten o els fan augmentar els nivells d'estrès, de tal manera que els fan més proclius a patir malalties o a morir per causes naturals.

D'altra banda, els contaminants acumulats per les femelles poden afectar la formació dels ous i, per tant, també el seu èxit reproductor. Sovint, els efectes dels contaminants sobre els ocells són encara més indirectes, però no per això menys preocupants, ja que els efectes adversos de la pol·lució sobre la vegetació i les fonts d'aliment (generalment insectes) poden limitar molt la distribució o ecologia reproductora dels ocells.

L'atmosfera terrestre, un recurs vital per a la vida al Planeta Terra

L'atmosfera terrestre és la capa fina de gasos que envolten el planeta terra i que es manté retinguda gràcies a la força de la gravetat de la Terra. La seva composició única, que inclou compostos com l'oxigen i el diòxid de carboni, permet els processos dels quals depenen totes les formes de vida.

Aquesta atmosfera està composta principalment de nitrogen (78%), oxigen (21%) i argó (0.9%). Els gasos restants sovint són tinguts en compte com gasos traça, entre els quals es troben els gasos d'efecte hivernacle, com vapor d'aigua, diòxid de carboni, metà, òxid nitrós i ozó.

La contaminació o pol·lució atmosfèrica és l'alteració d'aquesta composició natural per incorporació, generalment deguda a l'acció directa o indirecta de l'home, de materials, ones o radiacions que introdueixen modificacions de l'estructura i alteren la funció dels ecosistemes afectats, incidint directament a la salut i al benestar de flora i fauna, així com de les mateixes persones....

Dels processos involucrats en la contaminació atmosfèrica s'ha d'assenyalar, en primer terme, l'emissió de contaminants. Les emissions són la quantitat de contaminant que va a parar a l'atmosfera des d'una font, com per exemple els òxids de nitrogen emesos pel focus puntual i mòbil que representa un automòbil, el diòxid de sofre que s'emet a través d'una xemeneia o les partícules emeses per una font difosa com ara el vent quan bufa sobre una superfície seca.

Una vegada emesos a l'atmosfera els contaminants hi romanen durant un cert temps, conegut com a temps de residència. Aquest temps de permanència a l'atmosfera està relacionat amb la seva reactivitat química, amb el rentat de l'atmosfera que efectua la pluja i la capacitat del medi per dispersar-los. En canvi, les immissions són la concentració del contaminant (o nivell) en cada punt del territori, és a dir, el que respiraria una persona en aquell punt.

La relació entre emissió i immissió no és directa. Això vol dir que per a una mateixa emissió podem tenir una immissió en un punt determinat molt diferent. Per què? Doncs perquè una vegada el contaminant ha estat emès a l'atmosfera, aquest pateix transformacions físiques i químiques (especialment transport i dispersió, però també reaccions químiques, deposició, agregació, etc.) que depenen de l'estat de l'atmosfera i que canvien amb el temps.

Les immissions estan relacionades amb efectes sobre la salut i el medi. Com a resultat d'avaluar aquests efectes s'estableix el grau de qualitat de l'aire, que és inversament proporcional a la contaminació o nivells d'immissió (a més contaminació menys qualitat).

Mantenir una bona qualitat de l'aire és una de les prioritats medi ambientals de les nostres societats. Amb aquest objectiu s'estan duent a terme moltes iniciatives que abracen la totalitat del territori de Catalunya, com el control de les emissions industrials sotmès a un règim d'autoritzacions per l'emissió de gasos o la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica. També s'estan orientant esforços per a un control més exhaustiu de la creixent contaminació lluminosa, acústica i odorífera, factors clau per avançar cap a una major qualitat de vida a casa nostra.

La problemàtica de la contaminació de l'aire en zones urbanes

La presència de contaminants a l'aire pot perjudicar la salut de les persones, afectar el medi ambient i, en definitiva, reduir la qualitat de vida. Entre les conseqüències per a la salut hi ha la proliferació d'al·lèrgies, malalties respiratòries cròniques i una disminució de la capacitat funcional. De fet, varis estudis coincideixen que cada 10 μg/m3 que es reduís de contaminació l'esperança de vida s'allargaria més de mig any. Per això, conèixer l'estat de la qualitat de l'aire a les diferents zones del territori, la seva evolució en el temps i la seva variació en funció de les condicions meteorològiques és un dels objectius de fer aquest seguiment. D'aquesta manera, es pot informar als ciutadans i adoptar les mesures preventives i de sanejament més adients per a la protecció i la millora de la qualitat de l'aire un dels objectius de la Campanya Aire Més Net promoguda pel Centre de Documentació del Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya..

La legislació en matèria de contaminació atmosfèrica defineix i estableix objectius de qualitat de l'aire, i limita les emissions a l'atmosfera d'agents contaminants basats en estudis d'afectació, per tal de garantir una qualitat de vida a la població.

La legislació de referència per l'avaluació de la qualitat de l'aire és la Llei 34/2007 i el Reial decret 102/2011 en què es troben introduïts:

La Biodiversitat i la qualitat de l'aire

La contaminació atmosfèrica actua sobre la fauna i la flora; en el cas de les plantes és sabut que ha fet canviar la distribució d'algunes espècies, sobretot d'aquelles més sensibles i amb rangs de tolerància més estrets, traduint-se amb una pèrdua de biodiversitat.

En el cas de la fauna, la presència de contaminació afecta directament a paràmetres de l'ecologia reproductiva. Reducció de la fertilitat, baix èxit reproductiu, alteracions de la fixació del calci (en el cas de la posta d'ous) i viabilitat de la descendència així com alteracions genètiques d'aquesta. D'altra banda, la contaminació pot causar la pèrdua d'aliment i l'alteració de la qualitat nutritiva d'aquest, fets que poden ocasionar la reducció de l'esperança de vida tant dels adults com de les cries, l'augment dels nivells d'estrés i com a conseqüència el deteriorament del sistema immunològic. Amb tot, es tradueix en una davallada dels paràmetres de la dinàmica poblacional, portant a les poblacions a nivells decreixents del seu nombre d'efectius.

La Xarxa de Vigilància de la qualitat de l'Aire

A Catalunya el responsable d'avaluar la qualitat de l'aire és el Servei de Vigilància i Control de l'Aire, a partir de les dades recollides amb la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), un complex sistema de detecció i gestió per obtenir informació sobre els nivells de concentració de l'aire dels principals contaminants atmosfèrics. La Xarxa va ser creada per la Llei 22/1983, de 21 de novembre, definida per l'Ordre de 20 de juny de 1986 i actualment està adscrita administrativament al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Les dades recollides amb la XVPCA se centralitzen en aquest servei per avaluar la qualitat de l'aire i enviar-les a l'Administració de l'Estat i a la Comissió Europea.

L'avaluació de la qualitat de l'aire es fa d'acord amb la legislació vigent (Directiva 2008/50/CE, Reial Decret 102/2011, etc.). Aquesta legislació requereix, en primer lloc, avaluar la qualitat de l'aire per zones. Per això s'ha dividit Catalunya en 15 zones de qualitat de l'aire segons les emissions i les condicions de dispersió. Això ha de permetre optimitzar el nombre de punts de mesurament, ja que si es mesura dins d'una zona en els diferents entorns que hi trobem, la resta de punts de la zona seran equivalents als nivells mesurats en alguna de les estacions de mesura.

La XVPCA té una estructura piramidal, amb la base formada pels punts de mesurament, en la part central els Centres d'anàlisi i el vèrtex el Centre Receptor Coordinador de Dades.

Els punts de mesurament es van distribuir seguint els següents criteris:

  • El tipus i la distribució de les fonts emissores
  • Les característiques meteorològiques de les zones
  • Les característiques geogràfiques i orogràfiques
  • La distribució dels receptors
  • La demanda social
  • La magnitud de la població afectada
  • Els recursos especialment protegits o més vulnerabl

Tot i que posteriorment el disseny s'ha anat modificant per respectar els criteris d'avaluació i gestió de la qualitat de l'aire establerts per les noves normatives.

La contaminació de l'aire en la vida d'una persona

Els efectes de la contaminació atmosfèrica són diversos: des de l'escalfament del planeta, la pluja àcida, problemes respiratoris, afectacions al·lèrgiques, tumoracions i alteracions funcionals.

El diòxid de carboni (CO2) que emeten les indústries i les centrals elèctriques que cremen carbó o derivats del petroli passa a l'atmosfera i reté l'escalfor que surt de la superfície de la Terra, això dóna lloc a un escalfament global del planeta. Actualment, es cremen bilions de tones de combustibles fòssils arreu del món i el CO2 que deixen anar podria fer canviar el clima.

El diòxid de sofre (SO2) és el contaminant més característic del medi urbà i el causant de processos contaminants com la pluja àcida i l'smog o boirum.

La pluja àcida es forma quan el SO2 es combina amb el vapor d'aigua de l'atmosfera i dóna lloc a l'àcid sulfúric. Els núvols resultants deixen caure aigua àcida que afecta de forma molt greu la vegetació.

L'smog o boirum és una boira fosca i rica en SO2, que afecta de manera important el procés respiratori de les persones, provoca afeccions als ulls i, fins i tot, càncer. Les emissions de gasos dels cotxes són la causa principals de l'smog.

Els òxids de nitrogen (N2O, NO, NO2), procedents de la combustió de motors en general, produeixen irritació a les mucoses respiratòries i als ulls. En altes concentracions poden inhibir la fotosíntesi d'algunes plantes.

El plom procedents de la indústria metal·lúrgica i de les benzines afecta al sistema nerviós i a la sang de les persones.

El monòxid de carboni (CO), procedent de combustions incompletes, és un perill molt important per a la salut humana. Es combina fàcilment amb l'hemoglobina de la sang i limita i pertorba el transport d'oxigen.

L'ozó localitzat a nivell de terra produeix malestar als ulls i les mucositats. Aquest ozó produeix danys en la vegetació, afecta les fulles de les plantes i els provoca unes taques marrons. També agreuja especialment els efectes de la pluja àcida.

Els pesticides utilitats pels pagesos per combatre les plagues, sovint són transportats pel vent fins a zones habitades on poden ser un perill per a la salut

Quines són les fonts principals de contaminació de l'aire

Les fonts de contaminants es poden classificar en tres grups:

  • D'origen natural: com per exemple les emissions d'un volcà.
  • D'origen natural accelerat per l'activitat humana: com per exemple un incendi.
  • D'origen antropogènic: és l'emissió introduïda a l'atmosfera per l'activitat de l'home, com per exemple les emissions del tub d'escapament dels cotxes, les emissions de les activitats industrials, etc.

Aquests contaminants poden provenir de diversos emissors. Els principals són:

  • El sector industrial, ja sigui emetent des de xemeneies com des del punt on són creades
  • El sector domèstic, les emissions provenen de la combustió de les calderes de calefacció, aigua calenta, cuina i estufes.
  • Transport terrestre, bàsicament provinents de la reacció per l'ús de combustible com la gasolina, el diesel, etc. Així com del desgast de pneumàtics, frens i paviment, però també per la plovorització del material de la superfície causat per l'acció de les rodes d'un vehicle sobre la superfície vial.
  • Transport marítim, provenen de la combustió de fonts móbils relacionades amb el moviment de mercaderies i persones per l'aigua i la pesca.
  • Transport aeri, provenen de la combustió de fonts mòbils relacionades amb el moviment de persones per l'aire
  • Activitats extractives, en general es tracta de partícules, ja poden provenir del processat del material, la manipulació dels productes, el trànsit de vehicles per vials pavimentats o no.

Els principals contaminants atmosfèrics són els següents:

  • Els òxids de sofre, SO2 i SO3, procedents de la combustió de carbons i petrolis, que afecten els conreus i les vies respiratòries dels animals. El SO2, per l'acció de la radiació ultraviolada, pot transformar-se en SO3 que, en reaccionar amb la humitat de l'aire, origina aerosols d'àcid sulfúric (H2SO4).
  • Els òxids de nitrogen (NO i NO2), originats en les combustions a altes temperatures (superiors a mil graus celsius), a volcans i tempestes. Col·laboren a l'aparició de la boira fotoquímica. Porta a l'aparició d'ozó (O3), que amb els aldehids i àcids orgànics forma nitroperòxids d'acil (PAN). El PAN, el NO2 i el O3 són els principals oxidants de la boira fotoquímica.
  • L'ozó (O3), es produeix típicament a les zones urbanes on hi ha molt trànsit de vehicles. És un factor decisiu a l'aparició de boira fotoquímica i els seus efectes.
  • Els sulfurs i els mercaptans, originats en refineries, certs processos industrials, putrefacció d'aigües i de deixalles, fabricació de pasta de paper, adoberies i fabricació de colorants.
  • El monòxid de carboni (CO), originat en la combustió incompleta (amb manca d'oxigen, en motors o tubs d'escapament que no funcionen correctament, calefacció mal regulada, fum de cigarreta, etc.) de petrolis, carbons, etc.
  • El diòxid de carboni (CO2), produït en les combustions completes (amb prou oxigen) de productes orgànics. L'augment progressiu de diòxid de carboni a l'aire pot conduir al canvi climàtic del planeta.
  • Les partícules, o pols, prové de l'erosió o de la indústria. Segons la mida, són partícules sedimentables (majors de 30 µm), partícules en suspensió (entre 10 µm i 30 µm), partícules respirables (entre 1 µm i 10 µm) o fums (diàmetre menor de 1 µm).
  • Metalls: Níquel (Ni), Cadmi (Cd), Plom (Pb) i Arsènic (As); presents en fraccions molt petites, lligats a la indústria.
  • Benzè, emes pel trànsit i la producció d'energia.
  • El Clor (Cl2) és tòxic a altes concentracions, prové de les indústries petroquímiques i altres indústries químiques.
  • El Clorur d'Hirdògen (HCl) és un gas irritant i d'olor intensa, és emes per químiques, processos de neteja i decapat de metalls i incineradores.
  • Els hidrocarburs, emesos pels motors de combustió i l'evaporació en zones pantanoses i petrolíferes. Intervenen en la formació de boira fotoquímica. S'han mostrat com agents cancerígens.

Principals contaminants de l'atmosfera

Mesures de prevenció

Es diu que la solució a la contaminació és la dissolució, que significa que una dispersió de l'aire contaminat generalment es produeix per una dissolució en l'espai i el temps. Però sovint hi ha fonts d'emissió del mateix contaminant que incrementen la concentració en comptes de diluir-la. A més de complicar-se més quan els contaminants poden reaccionar amb altres agents químics i dispersar-se, cosa que n'altera la seva estructura i acció.

Des de la Generalitat s'han marcat les següents mesures per assolir els objectius de qualitat de l'aire fixats per la Unió Europea:

  1. Transvasament modal cap al transport públic
  2. Manteniment i millora del sistema de bicicleta pública i impuls de l'ús de la bicicleta privada
  3. Impuls del vehicle elèctric
  4. Moto elèctrica, un referent a Catalunya
  5. Promoció de l'establiment d'estacions de servei amb combustibles més nets i punts de recàrrega elèctrica
  6. Foment d'una major ocupació del vehicle
  7. Planificació de la mobilitat als centres generadors de mobilitat i zones d'activitat econòmica
  8. Plans de mobilitat urbana (PMU)
  9. Ambientalització de les flotes de vehicles pesants i mercaderies
  10. Compra Verda
  11. Distintiu per a flotes de transport
  12. Reducció del cost del peatge per a vehicles nets
  13. Control als vehicles més contaminants
  14. Foment de tecnologies energèticament eficients i que redueixin contaminants de ciutat
  15. Renovació de calderes, finestres i millora de l'eficiència energètica en el sector domèstic
  16. Cursos de conducció eficient
  17. Accions de sensibilització per coresponsabilitzar la població en la reducció de la contaminació
  18. Accions d'informació a la població sobre la qualitat de l'aire

Més informació.

Serveis que oferim tant a escoles i col·lectius, com per a particulars

Xerrades informatives

Els tècnics que treballen en el desenvolupament del projecte es posen a la disposició de qualsevol particular, col·lectiu o organització interessada en la divulgació del projecte i dels seus resultats per tal de poder organitzar una xerrada informativa a la vostra localitat. Per conèixer els detalls tècnics de l'activitat i acordar les dates contacteu amb ico@orenetes.cat (93 458 78 93).

Sortides programades, amb monitor especialista, per fer els censos d'oreneta de la teva ciutat i/o poble

El projecte orenetes és una iniciativa de participació ciutadana que pretén acostar la ciència a la ciutadania i a través de les orenetes brinda la possibilitat de conèixer i conservar el patrimoni natural més proper. La metodologia del projecte és senzilla i per poder participar-hi no cal tenir cap experiència prèvia. Tot i així, en el cas de voler que un tècnic especialista us acompanyi a fer els censos a la vostra localitat per tal de donar-vos suport en el desenvolupament del mostreig i alhora enriquir-lo amb coneixements tant de les orenetes com del mateix projecte us posem a l'abast la possibilitat de contactar amb nosaltres i sol·licitar-ho.

Què puc fer per prendre consciència d’aquesta problemàtica?

Esbrina quina és la qualitat de l'aire al teu poble?

A la part inferior dreta del mapa de distribució dels nius hi ha una finestra clicable que facilita informació de la Zona de Qualitat de l'Aire (ZQA) on es troba cada municipi. En concret, s’hi pot veure el pronòstic diari de qualitat de l'aire i les incidències detectades segons el darrer informe sobre la qualitat de l'aire a Catalunya (2012 actualment). Clicant en aquest enllaç, per exemple, es pot veure la informació del poble de Palafrugell.

Copsa el nivell de contaminació allà on fas el cens

A partir d'enguany, a més de fer el cens dels nius d'orenetes, també recomanem estimar cinc senzills indicadors de contaminació atmosfèrica que ajuden a entendre millor aquesta problemàtica i a copsar l’estat de l'entorn on viuen les orenetes (i nosaltres mateixos!). Els indicadors són molt fàcils de mesurar però no cal fer-ho al mateix moment en què es realitza el cens, es pot fer qualsevol dia entre l'1 de maig i el 15 de setembre. Hem preparat una Fitxa de camp específica per a recollir aquestes dades, on també s’hi detallen les instruccions sobre com mesurar cadascun dels indicadors. Esperem que ho trobeu interessant!

Descarrega't la Fitxa de camp dels indicadors de contaminació atmosfèrica clicant aquí

Testa’t

Sovint resulta difícil establir un relació directa entre els nostres hàbits quotidians i els efectes d’aquests hàbits en el medi que ens envolta. És per això que hem ideat un test interactiu a mode de qüestionari que permet percebre les conseqüències dels nostres hàbits quotidians en relació a la contaminació de l’aire i l’estat d’espècies com l’oreneta cuablanca. Anima’t, fes el test ara i descobreix fins a quin els teus hàbits són respectuosos amb l’oreneta i el teu medi natural més proper!

Test d'avaluació dels hàbits quotidians

Respon una breu enquesta

L’enquesta s’ha dissenyat per tal de copsar possibles canvis en els hàbits i actituds personals que afecten la qualitat de l’aire urbà. No trigaràs més de 5 minuts en respondre-la.

Enquesta sobre la contaminació atmosfèrica i els seus efectes sobre les orenetes

Informa’t

Fes una ullada a la informació relativa a la contaminació de l’aire i els seus efectes sobre l’oreneta i les persones que trobaràs aquí.

El Projecte Orenetes és una iniciativa de l'Institut Català d'Ornitologia. Vegeu també delichon.ch.